És diumenge a la tarda.
Plou agradablement, i des de la tebiesa de l’interior
de ca la Carme se senten les gotes repicar sobre el terra i sobre el sostre i
sobre els vidres.
És un bon moment per llegir un tebeo, aplanant
el cos sobre el sofà i deixant-se portar per la sensació de comoditat que
envaeix l’ambient. El gris dels núvols predomina sobre tot, però encara és de
dia, i l’escassa lluminositat dona més sensació de calidesa. Sona un disc
regravat a base de músiques suaus: Calexico, Radical Face, Perfume Genius...
En la pausa per passar la fulla de l’àlbum de
línia clara que llegeixo –Le croiseur fantôme, de Devig- sorprenc a la Carme
mirant la casa, ara ja força reformada. La miro i repasso amb els ulls el seu
perfil. Quan es gira, em descobreix i riu.
Com a revenja, quan torno a capbussar-me en la
lectura, m’ha fet unes quantes fotos. Me les mostra, i jo li dic que, ja
posats, també li’n vull fer una.
Enquadro la imatge amb precaució per tal que
no surtin ni el cubell ni el motxo ni els pots de pintura ni els
pinzells ni el rodet.
Em sento a gust.