23 d’abril del 2017

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. PRIMERA ESTACIÓ: YOUR NAME


Divendres 7, tres de la tarda: començo les vacances de Pasqua. Fa pocs dies que m’he assabentat que al cine del Mataró Parc –el que tinc més a prop de casa- fan l’estrena de Your Name, la peli d’en Makoto Shinkai que es veu que ha superat en èxit –al Japó, és clar- les d’en Miyazaki. Em sorprèn que la projectin al Mataró Parc, tan comercial ell, però en veure l’horari crec entendre-ho: una única sessió diària entre divendres i diumenge, a les 20:15. L’hora freak, penso.
La Carme i jo, que ho som, no dubtem en comprar l’entrada, i primera sorpresa: les tres sessions on es projectarà Your Name, a tres dies de l’estrena estan gairebé amb les entrades exhaurides; aconseguim però dos llocs a la fila 4 pel divendres. Potser en Makoto Shinkai no és tan desconegut, potser el seu mig-metratge El jardí de les paraules és una delicatessen intimista i tendra que no deu haver passat desapercebuda.
Arribada al cine i segona sorpresa: una part important dels assistents són adolescents de la mateixa edat dels que ballen i coregen despasitos i similars, però aquí no hi ha reguetón, aquí hi ha anime.
Comença la peli, i ja d’entrada feeling total; passen les gairebé dues hores de metratge i, tot i que amb alguns altibaixos –en especial quan canten: no suporto les cançons intercalades en un film a no ser que sigui un musical, i si és així simplement no hi vaig- funciona bé: Your Name és un drama romàntic amb força sucre en algunes escenes, cal dir-ho, però en general molt ben aconseguit, amb una estètica preciosista, un gust exquisit pels detalls, i una bona combinació entre tradició i modernitat nipona. De cinema, en Makoto ha begut d’en Miyazaki, però també de Kurosawa, Honda i Osamu Tezuka pel que fa als japonesos, i pel que fa a referències occidentals, estic totalment convençut que ho ha fet de la Ladyhawke d’en Richard Donner. De literatura, alguna influència han hagut de tenir els clàssics de la literatura de ciència ficció, així com Oscar Wilde i la seua novel·la The Importance of Being Earnest. I la tragèdia nuclear d’Hiroshima i Nagasaki és un altre referent que hom pot trobar com a font d’inspiració, conscient o inconscient, del director de Your Name.
Ara ull viu, que venen spoilers! Unes quantes escenes per remarcar: el ball de les dues germanes i la seua elaboració de sake segons el mètode tradicional; el primer encontre dels dos protagonistes principals i l’inesperat inici del diàleg per part d’ella: “es pot saber perquè el primer que fas cada matí és magrejar-me els pits?”; i l’escena final, amb la sobreimpressió a la pantalla del títol del film mentre els dos protagonistes es pregunten pel seu nom. Fi dels spoilers.
En acabar la peli, tothom aplaudim, com es feia abans als cines quan agradava una peli. Molts s’amaguen les llàgrimes que no han pogut contenir al llarg de la projecció, i és que els drames romàntics tenen això.
Sé –és intuïció cartesiana- que cap dels assistents a l’estrena de Your Name anirà després a ballar reguetón.

Sí, sembla que hi ha vida més enllà de despasito.

Dos gifs pertanyents a El jardí de les paraules, un altre film imprescindible d'en Shinkai

5 comentaris:

  1. Efectivament n'hi ha vida apart del Despacito i de tot l'univers leblanskyà, però d'aquest últim no vull sortir tanmateix com en el primer no vull ni entrar.

    De Your name, puc dir que em va resultar molt gratificant ser-hi enmig d'un jovent que prometia un xivarri preocupant, i en canvi durant la projecció n'hi havia un silenci sublim, per tant tot el meu respecte i reconeixement per aquesta espècie , prego per a que no estigui en vies d'extingir-se.

    De la pel.lícula en qüestió diré que sense cap mena de dubte després de "El jardín de las palabras" difícilment podria agradar-me més, i així va ser; se'm va fer massa rebuscada , ensucrada, enrevessada i altres .....ada, que seria injust seguir, ja que el llistó el tenia massa alt.



    ResponElimina
  2. La veritat és que El jardí de les paraules és una obra molt més rodona que Your name: tan intimista i romàntica, però més ben acabada. Probablement el fet de ser un migmetratge li dóna encara més valor. Benvinguda al meu univers ;)

    ResponElimina
  3. Univers que fa temps ja que he descobert que és comú :)

    ResponElimina
  4. Això es manga? A mi magrada Kurosawa, però el manga....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, és anime. I dins l'anime hi ha molts estils; anime és El meu veí Totoro i també Akira, que s'assemblen com un ou a una castanya. Et recomano que provis qualsevol Miyazaki, no te'n penediras.

      Elimina